Iniciar: Initiare (del llatí). Començar.
Re-iniciar: tornar a iniciar alguna cosa.

INICI

Iniciem aquesta vida arribant totalment dependents del nostre entorn, de família o de persones que ens acullen i ens mostren com relacionar-nos amb el món que ens envolta, amb els altres i amb nosaltres mateixos; normalment, tot i que no sempre, són persones que ens estimen i ens eduquen amb les millors intencions. I fins i tot, en el millor dels casos, on ens trobem en un nucli amorós i conscient, és inevitable que acabem incorporant creences i “veritats” que no hem pogut qüestionar i donem com a vàlides, unes prioritats, premisses o enfocaments que pensem que hem decidit, però en realitat hem incorporat i fet nostres sense analitzar-ho. I encara anant més lluny, també tenim incorporades informacions i programacions de la nostra família d’origen més o menys llunyana que sense saber-ho estan condicionant la nostra vida.

Amb tot això anem creixent i vivint sentint-nos impotents davant les circumstàncies, jutjant i jutjant-nos, comparant, reaccionant a les situacions, víctimes del destí, buscant el control i la seguretat, insatisfets i reclamant a la vida que ens doni més i millor.

Molta gent s’acaba quedant aquí, mirant d’acostumar-se i “anar tirant” (tirant la vida), per viure amb els mínims maldecaps i el màxim de plaers. Queixant-se, però sense fer cap pas valent; o com a mínim, diferent per collir altres resultats.

REINICI

Per sortir d’aquest bucle tenim a les nostres mans la possibilitat de Reiniciar-nos. Diuen que la vida a vegades no ens dona el què nosaltres volem, sinó el que necessitem; i això és tan cert! En algun moment de la vida gairebé tots tenim una situació crítica que ens sacseja profundament. A vegades pot ser una fase gradual d’insatisfacció o dolor creixent, a vegades és un impacte emocional potent. Per molt dur que ens sembli, és la invitació de la vida de deixar la inèrcia vital i recomençar, el millor regal que ens podem fer.

Aquí es posa de manifest la nostra honestedat i valentia. Estem disposats a renunciar al personatge que han-hem creat tots aquests anys, despullar-nos de tot i tornar-nos a construir escollint meditadament cada peça que ens torna a donar forma? I podrem mantenir-nos tot i un entorn que es resistirà a què canviem perquè posarà en evidència que ells també podrien fer-ho?

Molta gent no és capaç de fer aquest pas, i seguirà molt més temps o tota la seva vida esquivant aquesta crida interna, intentant distreure’s per no sentir. Pot semblar el camí fàcil en un primer moment, però no hi ha res més dolorós que negar-se a ser un mateix, i el cos o la ment acabaran fent sortir aquesta lluita interna.

Quan som capaços d’assumir que la nostra vida reflecteix els nostres pensaments, emocions i tries, arriba la veritable transformació. És dur acceptar que podem haver-nos fet tant mal, però alhora és la porta per entendre que podem tornar a començar d’una altra manera, i que un món intern més coherent i autèntic, donarà lloc a una vida més plena i serena. En la que també passaran coses complicades, però que les podrem viure d’un amanera completament diferent, des de la responsabilitat i la confiança.

Aquest pas també es pot fer d’una altra manera; sé que l’exemple, la inspiració i l’amor són elements potents i transformadors, i aquesta pot ser una altra via per accedir a aquest espai intern, i seria fantàstic que cada vegada arribem a transformar-nos d’aquesta manera sense tant patiment.

Reiniciar, renéixer, es pot convertir en un bon costum. Una vegada un ha fet aquest primer pas de forma conscient i comença a entendre els mecanismes que hi ha al darrere de l’experiència vital, pot trobar noves ocasions per continuar revisant coses que no encaixen i donar-se l’oportunitat de provar de fer les coses d’una altra manera. Hi pot haver moments importants on es valori aquest canvi d’actitud. També els aniversaris són bones ocasions per iniciar nous camins. I de fet, cada dia podem llevar-nos obrint-nos a descobrir noves coses, deixar enrere versions nostres i provar com ens sentim vivint d’una altra manera.

AGRAINT

Tornar a començar és una gran experiència, però cal viure-la incorporant els aprenentatges viscuts. No es tracta de rebutjar tot l’anterior, sinó d’entendre que era necessari, tenia una funció i ha servit per fer-te arribar on ets ara. És sumant aquesta comprensió al recorregut que un va adquirint la llibertat d’actuar en noves situacions amb més opcions, fugint dels automatismes inicials, si no valorant en cada moment el què es considera més apropiat en ressonància a l’estat actual.

Jo estic en el meu tercer reinici important, i orientant la meva vida professional cap a una dimensió que al llarg dels anys ha anat agafant més protagonisme; podem dir-ne consciència, autoconeixement, introspecció, comprensió, creixement personal, qüestionament…

Des de la meva formació més “formal” i vida laboral més estàndard, a un trànsit pel món creatiu i artístic, s’ha anat sumant l’interès i dedicació creixent per aquests mons d’observar la ment, el cos, les emocions, la natura, les connexions i perspectives. Tots estem aprenent en aquest viatge, però sé que vinc a compartir un enfocament particular d’aquesta trobada interior i m’obro i em poso al servei perquè qui ressoni amb mi trobi un espai on investigar-se acompanyat i amb confiança. Espero veure pel camí moltes persones que s’atreveixen a descobrir-se en profunditat i viure d’acord amb els seus anhels, valors i qualitats, amb coherència i il·lusió.

Ens reiniciem?