Lectura d’inauguració
El 21 de desembre de 2022 es fa l’acte públic de presentació del centre d’Espais de Connexió. L’espai no és molt ampli i es convoca una tarda oberta perquè família, amics, coneguts, veïns i qui vulgui, pugui passar a veure l’espai, informar-se i aprofitar algunes promocions especials.
Hi haurà una entrada específica d’aquest acte, però vull compartir el text que vaig llegir, gairebé sense veu, i que m’han demanat poder tenir. Així que avanço aquest escrit, que espero que us sigui inspirador.
TEXT D’INAUGURACIÓ ESPAIS DE CONNEXIÓ
Moltes gràcies a tots els que heu pogut apropar-vos a celebrar amb mi el naixement d’aquest projecte. Fa uns anys potser no li hauria donat molta importància, però cada vegada entenc més que els rituals carregats d’intenció tenen el seu efecte i cal aprofitar-lo. I per això és important que persones que em coneixeu i sabeu el camí que porto, estigueu amb mi en un dia com aquest, persones que entendran cap on segueix el trajecte. També penso en altres persones que volien ser-hi, però per la data no ha estat possible, igualment els sento amb mi.
Fa tres mesos tot això no estava previst, no tenia al cap comptar amb un espai propi.
Però això tampoc no surt del no-res. Ja fa uns anys va començar a intentar sortir un projecte que partia d’aquesta combinació que per mi és fonamental, art, consciència i natura, però no va ser el moment, i necessitava madurar-se. Somiava en oferir a la ciutat un espai-oasi, de calma, silenci, serenitat, connexió interna, bellesa, natura, art…
Fa un any i mig que vaig decidir escoltar la veu que em deia que tocava fer una evolució, que hi havia més coses a aportar, i compartir una facilitat per observar-se, per sentir-se, per dissoldre’s a través de l’art, l’expressió i sentir-se efecte de la vida. Algunes circumstàncies van acabar de generar l’impuls, i ja va anar apareixent el nom Espais de connexió, i el que volia aglutinar.
Però una proposta tan especial no acabava de poder arrencar sense un espai propi, pensat justament per acollir aquesta combinació, i en un entorn que facilités les activitats pensades. Quan és el moment, si un està atent, els missatges arriben. Quan buscava sales per anar fent coses, l’Aina dels mil noms va llençar el missatge detonant: havia de buscar un espai meu. El mateix dia ja havia localitzat una opció, que no va ser, i després va arribar aquest local. Signatura, 2 de novembre.
Jo soc d’anar al fons de les coses, de conèixer l’exterior, l’interior i l’energia de tot, i la coherència de tot això, i aquí no va ser diferent. Necessitava fer-me meu l’espai, també he estudiat feng shui, i calia remoure tot el que estava estancat, netejar tots els racons i omplir d’una nova energia. Hi ha molta feina darrera, que pràcticament he fet sola, sense cotxe, amb viatges amunt i avall amb un carro de la compra ple de fustes i coses estranyes que deu conèixer tot el barri, muntant un Leroy Merlin d’eines aquí dins, doblegant enformadors, fent-me butllofes a les mans, fent mil esquemes i prenent mides per resoldre detallets i no tant detallets… Ha estat un procés intens però estimulant, que he viscut amb la cadència d’una cosa darrera l’altra, com una meditació continuada, amb il·lusió, confiança, i entusiasme (diuen que vol dir com amb Déu a dins, utilitzat per la divinitat). I la satisfacció d’anar posant en joc un munt d’habilitats conegudes i d’altres que ha calgut desplegar i incorporar al farcell per continuar endavant.
De les hores que he passat al carrer rascant i posant silicona, netejant i pintant persiana, ja he anat coneixent a gent del barri. Una dona després de veure’m dies fent feina em va dir: “Sí que cuides aquesta persiana”. I jo li vaig dir: “Doncs això, amb tot”. I això és viure i actuar des d’uns valors, mirant de fer sempre les coses de la millor manera. Aquestes setmanes he anat sentint cada vegada més la certesa que era el que havia de fer, on havia d’estar, que tot anava fluint i es materialitzava un somni que no era conscient de com de creat i definit estava en un pla més subtil i que per això ha pogut sorgir en aquest temps tan breu.
I en molts moments, sentint aquesta plenitud interna en la qual no tenia cap preocupació per demà, sinó vivint únicament el procés com un fi, i agraint l’ajuda i confiança incondicional de la meva mare que ha estat necessària per donar forma a això, pensava: “Tant de bo tothom en algun moment de la seva vida, com a mínim, se senti com em sento jo ara, donant forma a la seva pròpia aventura, amb aquesta confiança i guspira interna encesa, presentant al món la seva particularitat sabent que tots tenim un espai per ocupar i que quan actuem amb coherència, tot acompanya i ha de sortir bé”.
És quan sents que no actues per tu, sinó que la vida actua a través de tu, i això ho permet tot acte creatiu, des del dibuix, pintura, ball, música, disseny, construcció, teixir, cantar…
I afortunadament ho he sentit en molts moments a la vida, però ara amb més intensitat que mai, el repte és aparentment més gran (l’Univers no entén gaire de tamanys), i aquesta és l’única prova que necessito per saber que estic fent el que correspon.
I aquí jo obro un espai, no de solucions, sinó de les condicions perquè cadascú pugui trobar el format que més li encaixi si està disposat a explorar-se i escoltar aquesta veu interna més sàvia, d’afinar els sentits per reconèixer quan cal seguir cap a una banda o una altra, d’habitar el cos amb consciència i agraïment, d’habitar el món que ens envolta amb fascinació i la mirada innocent de descobrir cada dia coses noves, i alhora no donar per fet que hi seran sempre; que avui hi siguin és un regal.
Des del meu punt de vista, cadascú té una llavor única per fer créixer, una qualitat, aptitud, do, alguna cosa que fa millor que ningú, que és tan natural en un mateix que a vegades no sembla important, però ho és. La teniu detectada? Tanqueu un moment els ulls i respireu profundament: sabeu què us fa vibrar i oblidar el temps? Quina forma tindria aquesta llavor?
I que aquesta llavor es desplegui, creixi i enriqueixi el món que habitem depèn de què hi hagi un terreny fèrtil, equilibrat, flexible i saludable, de posar-hi energia i intenció, ser pacient per observar les condicions adequades i en el moment precís confiar sense sabotatges mentals, avançar amb totes les conseqüències.
Va bé tenir un focus de referència de cap a on volem anar, però el què fer no ha de ser tan important com el com i el des d’on. En qualsevol cosa, que els teus valors et representin. Tens clar quins valors et guien? Tens clar des d’on sorgeixen les teves motivacions? Si no hi ha veritat i coherència en aquesta relació, difícilment et sentis en pau, i aquesta ha de ser la guia de la teva brúixola.
Les connexions internes seran una part important del projecte, però també ho seran les externes. I a part dels tallers regulars que comencen i que segur aniran evolucionant, s’aniran programant activitats complementàries facilitades per altres persones que estiguin alineades amb els objectius i valors del projecte, i per la web i Instagram s’aniran anunciant. Així com sortides i retirs en espais més naturals, a poc a poc s’anirà donant forma, però hi ha la voluntat interna de fer-ho.
Per anar acabant, he dit que gairebé he fet sola aquest procés, però vull agrair especialment algunes ajudes que són més que pròpiament el fet en si. A la Sònia per l’assessorament en el procés de negociació del local, a la Montse i l’Enric, pares d’un amic, que em van facilitar un munt la part de gestió administrativa, al Manel per l’assessorament tècnic-energètic, al meu germà Roger per estar sempre que el necessito, a l’Arnau per oferir-se a posar a lloc unes quantes coses. També els ànims de molta gent que m’envolta.
I també agraeixo les ajudes menys evidents, que obliguen a refermar-se en el propòsit, a confiar en la veu interna, a fer-se més forta, resilient i perseverant, a recentrar-se. Tot forma part del moment present, sense tota aquesta combinació no seria la que soc ara, i no podria oferir el què tinc i el que soc.
Així, avui, 21 de desembre de 2022, des del carrer Florència, 7, de Barcelona, queda oficialment inaugurat aquest espai, una casa d’acollida, pau, creixement i connexió.
Espero que us sentiu còmodes aquí i que el què hi passi sigui secundari, després del propòsit, el com i el des d’on.
Gràcies a tots i totes.